ive always depended on the kindness of strangers

sota l'eufemístic nom de firodo torippo, ahir a la universitat ens van portar bàsicament d'excursió a hieizan per veure enryakuji. de fet va ser un veure i no veure, perquè en una altra experiència altament japonesa vam pujar a un autobús, ens van deixar anar a la muntanya, ens van donar un parell d'hores per visitar una àrea d'uns quants quilòmetres quadrats, i després de passejar-nos per la botiga de souvenirs amb la càmera plena de fotos d'edificis i estàtues que ens han quedat sense nom, ens van tornar a pujar d'alt d'un autobús per garantir que, a l'hora pactada, seríem de nou al punt d'orígen. la qüestió és que crec que hauré de tornar a enryakuji, un immens complex buddhístic d'alt d'una de les muntanyes més altes de kyoto (que no ho és gaire, tot cal dir-ho). gran, força gran, és el llac biwa que domina la vista des del cim de hieizan (比叡山). és de fet el més gran llac del japó i d'això n'estan molt orgullosos els habitants de la prefectura de shiga. em fa l'efecte que hi ha més peixos que habitants a shiga, però... sobre les aigües del biwa-ko hi ha cada any una regata universitària, en ple més de desembre (fred, fred). en una demostració de massoquisme he decidit participar-hi. farem un equip -per donar-li un nom- d'estudiants internacionals (¬¬). 50.000 iens són la recompensa. servirien per pagar les despeses que se'm presenten pel camí. la primera, sis dies a tokyo a partir de la setmana entrant. ahir vaig conèixer un argentí de visita a kyoto, en un recés laboral. clown del circ de soleil. amablement em va convidar a sopar en un italià-japonès en ple pontocho i em va convidar a assistir a una funció d'alegria a tokyo. 8000 iens que m'estalviaré. "sempre he confiat en la bondat dels desconeguts", blanche dubois dixit. ego, redixit.