una pel·licula... sense nom

amb pluja, abundant, amb fred, excessiu, amb espectadors, curiosos, amb companyia, internacional, avui he fet d'extra a una coproducció cinematogràfica entre japó i alemanya. peculiar experiència. m'havien dit ja que en terres nipones, qualsevol occidental pot acabar sortint en una pel·lícula o en un anunci de televisió. malgrat haver prestat la meva cara a un presoner, anònim, en un centre de captiveri d'alemanys a les acaballes de la primera guerra mundial ignoro, a hores d'ara, molts detalls de la pel·lícula. no sé, per exemple, com es diu. no sé, tampoc, quan sortirà al mercat, amb prou feines sé que tot i que les estrelles alemanyes no són molt conegudes, sí que ho és el principal actor japonès. ken matsudaira. una estrella de pel·lícules de samurai (jidaigeki) que ara convina papers al cine amb el protagonisme en 'el cor de la ciutat' de la NHK: Benkei. el matsudaira ha baixat fins a shikoku només per filmar 30 segons. això és ser estrella. els 'falsos alemanys', en canvi, hem demostrat la nostra relativa incapacitat interpretativa unes quantes vegades més. tot i la pluja, s'han pogut rodar mitja dotzena de seqüències. totalment impossible comprendre el sentit de la pel·lícula. viure en directe un rodatge és perfecte per entendre que l'editor és el rei del film. dedueixo que la pel·lícula deu ser grossa. primer perquè els decorats estan realment treballats, però sobretot, perquè al voltant dels dos centenars d'extres que avui érem a tokushima hi havia mitja dotzena de productores cridant, al uníson, que no féssim fotos. drets d'autor, sí, però també salt de raccord. càmeres digitals al 1919... no crec que ni al japó.