caminar per escapar dels timadors (aka borobudur)

a casa estaven força preocupats per les inundacions que han matat dotzenes de persones a java central. ahir vaig trucar per tornar la calma. tornant de borobudur a jogjakarta ens ha enganxat un tros de tempesta. l'habitual en temporada de plujes. l'aigua constantment amenaçant amb inundar-ho tot. ningú semblava excessivament inquiet, però si algun editor de la tele ho hagués vist, avui obriríem TN amb mal temps. malgrat que m'he llevat ben d'hora, el dia avui se m'ha fet curt. esmorzar i tele. 'sharon very ill' al chyron de la BBC. la noticia m'ha enganxat primer i després m'ha adormit. m'he rellevat passat el migdia. a correcuita he fet via cap a l'estació d'autobusus. m'he perdut. un becak s'ha ofert per dur-me. el temps s'acabava, he dit que sí. al mateix temps que pujava algú em deu haver enganxat una llufa a l'esquena. 'innocent, innocent'. arribem a l'estació. li dono 50000 rupies al becak, em torna un farcell de bitllets. no comprovo el canvi, confio en ell, un encantador vell javanès. 'innocent, innocent'. de les 30000 que esperava de canvi, em trobo amb 13000... he intentat durant tot el viatge escapar dels timadors. m'he anat fent més i més inmune, però tot i així no he pogut escapar d'algunes punyalades. després del vell del becak pensava que ja no tornaria a quedar-me amb cara de ruc. de fet, he escapat dels venedors pesats a borobudur i també dels guies amb cara de nen i dels venedors de paraigües usats. 'innocent, innocent'. quedava el millor engany. l'autobús de borobudur m'ha costat deu vegades més que a un indonesi i, a sobre, m'ha escupit a set kilòmetres de la ciutat. els he caminat pensant que no serien més 500 metres. fins al barret d'enganys. em quedo amb els 40 minuts (de fet només 35, perquè cinc els he perdut fent-me fotos amb un indonesi que m'ha demanat que posés al seu costat) de pau interior al cim del major monument buddhista del sud-est asiàtic (diuen que del món). la boira, el verd de la vegetació, el cel ennegrit i la presència omnipresent de les estàtues de Shakyamuni al voltant, en temps remots, sense turistes i cartells de prohibició, deuria ser... l'òstia.