perdut (suat) per kuta

admiro la capacitat que tenen els indonesis de timar-me. sobretot els taxistes, conductors d'autobus, motoristes i demés. els admiro de veritat. el que m'ha vist cara de turista avui ha estat el conductor del bemo que m'ha dut de denpasara a kuta, el centre del mite turístic balinès. s'ha aprofitat, definitavament, del meu bon humor. m'he llevat esplèndid. el propietari del nakula familiar inn, deia la LP, 'et rebrà com un pare'. just a la fusta. m'ha acollit ben acollit, també cal dir-ho, que no tenia ningú més a acollir perquè el losmen estava desèrtic. al matí, un bon esmorzar, casolà i carregat de fructosa. ple d'energies per disfrutar d'un dia assoleiat. a l'estació de bemos he aconseguit regatejar per primer cop amb èxit i rebaixar un 800% el preu inicial. orgullós dels meus progressos he abaixatla guàrdia. després de dues hores (20 minuts de trajecte i 100 d'esperar que el bemo s'omplís de passatgers, normes de la casa) el conductor m'ha dit 'kuta is here'. pago i em disposo a caminar els 500 metres que teòricament hi havia entre la parada i el meu hotel. desgraciadament els 500 metres m'han portat gairebé tres hores de passeig, carregat amb una motxilla que cada vegada pesa més i sota un sol de justicia. tossut com una mula, això ja ho tinc jo, no he volgut treure el mapa ni preguntar en un primer moment. error de principiant. per fortuna a l'AP Inn, el meu destí i allotjament pels propers 3 dies, m'esperava una piscina que m'ha permès remullar el mal humor. refrescat i torrat una estona al sol he començat a fer balanç de 19 dies de viatge. d'experiències noves, de canvis d'humor, de personatges que he anat trobant. bali es ven com una experiència mística. místiques les onades que esperen els surfistes, místiques les postes de sol des d'una tumbona a la vora de la platja, místiques les construccions hinduistes i les tradicions conservades malgrat els successius esforços d'homogeneïtzació del pais. a ningú se li escapa que algunes d'aquestes místiques són clarament impostades. les més evidents, les que es venen als mercats de souvenirs. fotos de buddhes (còpies de borobudur), samarretes amb caracters xinesos, pantalons tricolors (roig, vermell i verd). del boom turístic balinès se n'aprofita tothom qui pot. a bromo ens va acompanyar un madurès, resident a probbolingo, que s'havia dedicat durant anys a ballar dances tradicionals balineses... lògicament amb un estil marcadament javanès. aquest és el misticisme de bali, místic de per se, per falsificat que sigui.