ramón garcía i la KCTI (o KTCI o KITC o KTIC)

he dit als pares que escapava de la zona d'inundacions, java occidental i central, però em fa l'efecte que la pluja em persegueix. avui ha estat dia de carretera, de molta carretera, la major part sucada en uns quants pams d'aigua. es fa difícil comprendre com és possible que un pais que cada any veu caure milers de litres d'aigua és incapaç d'invertir en infraestructures que puguin absorbir aquestes quantitats. és impossible no pensar-hi quan circulem a 80 per hora en una carretera de doble direcció amb un sol carril per banda dalt d'una forguneta aparentment inestable i pràcticament surquem les ones amb tota l'aigua acumulada. m'acompanyen en el viatge des de jogja dos holandesos, ignoro els noms, que com jo han optat per utilitzar una agència per fer el viatge fins a l'impressionant mont bromo. ells passaran tres dies de ruta, que els ha de portar fins al llac del mont ijen, jo en canvi aspiro a arribar a denpasar en 48 hores. en temporada baixa, de fet molt i molt baixa, és un risc intentar creuar java en transport públic. els autobusus són altament irregulars i el risc de trobar-se sense escapatòria en un algun punt remot del mapa javanès fan que l'opció agència sigui la més indicada. hi ha inconvenients, molts, però cal passar per la pedra a voltes. el món agencial està, com pràcticament tot aquí, atravessat per la corrupció. hem parat en un bar de carretera a dinar, no tinc cap dubte que el nostre conductor s'ha endut una bona comissió. a la tele: 'el gran prix del verano', versió espanyola, naturalment. ramon garcia i demés bestioles doblats a l'indonesi. surreal però cert. és la segona vegada que me'l trobo a televisió. una altra comissió s'ha endut, del cert, el segon conductor de la jornada, el que ens havia de conduir a cemoro lawang, a la falda del bromo. arribats a l'hotel afiliat ha parat el cotxe i ens ha fet baixar. de res han servit les protestes, poc intenses també cal dir-ho, dels holandesos que exigien anara a l'hotel que l'agència havia promès. esforç inútil. un cop em va dir la mar que quan els indonesis tenen una idea al cap no hi haurà res que els la tregui. dit i fet.