bye bye bali

sec a l'aeroport de haneda, al japó, esperant que anunciïn la sortida del meu vol. acumulo cansanci. les sis hores d'avió de denpasar a tokyo no m'han deixat agafar el son. deu ser per això que estic sensible a qualsevol estímul. començo a estar fart de sentir rialles de japonesos maleducats en veure la meva jaqueta (萌え). ja n'havia parlat de l'èxit que sol tenir, però avui enlloc d'èxit m'està duent amargura. la contenció que mostren molt nipons quan són al japó la perden en posar els peus a l'estranger durant una temporada. això ho debem fer tots, però per als japonesos, que viuen perennement en la doble vida del que pensen i el que diuen, la diferència en els compartaments es fa més marcada. el fred m'ha rebut a japó. l'hostessa m'ha despertat amb un amenaçador 'local temperature in tokyo is -2ºC'. oposició amb la calorosa acollida de bali en tots els seus sentits. he deixat bali amb ganes de tornar-hi abans els preus no comencin a desorbitar-se. és un plaer que cal experimentar el poder anar a fer les activitats quotidianes a un preu deu vegades inferior al japonès. noto com em cremen les espatlles després d'haver-me allangardeixat durant hores a la piscina i a la platja. noto un cert alleugeriment muscular després de passar per les mans d'una massatgista de mala llet. noto també com el fred s'acarnissa contra la meva nuca, ara més nua que fa tres setmanes, després d'haver-me tallat el cabell a la balinesa. noto, ara ja menys, la panxa rascada per la taula de surf amb què, infructuosament, vaig intentar agafar alguna onada. kuta, legian, seminyak... bali i les seves mil ramificacions destinades a satisfer turisme de tota mena enganxa. toca un quart d'onze i em toca embarcar. fa 12 hores que viatjo. me'n queda una més per acabar 21 dies de turisme i tornar a la rutina escolar. moro de ganes de posar-m'hi.