finalment, la rutina

el tren, les classes, els deures, la feina de casa, l'atmosfera universitària, els japonesos vestits a l'última... els elements i actors que s'havien anat acomodant a la meva vida abans de marxar de viatge comencen a tornar-hi. per poc temps perquè quan la setmana vinent acabin les classes recuperaré la llibertat de les vacances, 2 mesos de no fer gaire res, a no ser que els meus esforços per trobar una feina siguin fructífers. de moment res no apunta a que ho hagin de ser. haver desaparegut durant pràcticament un mes ha fet que les meves relacions amb la gent de la residència s'hagin diluit a efímers 'hola' i 'adéu'. és curiós com de ràpid canviem les persones. quan necessitem la companyia d'algú per fer-nos passar les males estones ens obrim ràpidament però si no fem fermes aquestes relacions, amb la mateixa velocitat que estretem llaços, els podem desfer. m'amoïna i no m'amoïna. he desfet llaços però n'he creat de nous. amb tot, entre les resolucions d'any nou hauria d'incloure-hi el tornar a deixar-me caure pels llocs on he passat els primers mesos de la meva estada nipona. tornar a trobar temps per veure la gent a qui he deixat de prestar atenció. em sembla, si no, un compartament egoïsta. per ara, però, l'objectiu principal serà acabar la feina que com tot bon final de semestre s'acumula. a l'abril, comença un nou any escolar al japó i amb ell un fotimer de noves cares i d'una nova rutina. és cíclic. definitivament crec que la meva vida seria un desgavell sense una sèrie d'elements perennes, però al mateix temps, necessito els canvis, els cicles. és la mateixa necessitat que em va portar a trencar amb barcelona, amb la feina. i la mateixa que em portarà lluny del japó a finals d'estiu. així es presenta l'any. pel que fa a la tarda, avui torno al cine, aquest cop per veure 'memòries d'una geisha'.