dentadures i moneders

no he posat mai fre a la meva llibertat creativa a l'hora d'escriure el blog. reclamo total capacitat per dir el que em roti quan em roti, un bé preuadíssim, al que amb estupefacció veig que una empresa que jo creia progressiva i transgessora, com google, accepta renunciar en el llançament del seu nou portal a la xina. no anem bé. he rellegit un treball que vaig escriure fa un parell d'anys sobre la llibertat d'expressió i les noves tecnologies a la xina. les coses no han canviat. en un exercici de lluita de llibertats em proposo parlar d'una qüestio espinosa, escabrosa i alguns dirien escatològica: la dentadura dels nipons i les nipones. he googlejat -han violat els meus principis ètics, però en segueixo essent dependent- el terme 'japanese bad teeth' i m'he trobat que no sóc l'únic freakat per aquest aspecte obscur, fosc i brut de la cultura japonesa. no he trobat explicació a per què les dentadures de la majoria dels aquí presents fan donar un pas enrera. no és una qüestió d'higiene, llegeixo, però aleshore no ho entenc. he pensat en pensat en postar una foto però a) no he trobat cap model 'kind enough' de prestar la seva boca a la meva camera i b) les que he trobat són desagradables. intento no exagerar, però ho comentava ahir al tren amb el greg i em donava la raó. ja que les fotos de dentadures no han funcionat, he pensat en dur un altre tema al blog... japó seria el paradís dels lladres de carteres i moneders. aquí, diuen un dels països més segurs del món, és inusual el 'pick-pocketing' així que ningú no té problema en dur moneders que surten de les butxaques en excés. de camí a kuala lumpur, el tanaka em va dir que d'espanya li havien arribat veus que era perillós, que hi havia molts de lladres. li ho vaig negar. però ahi, al tren, en veure la cartera del qui tenia devant vaig estar temptat de prendre-li unes quantes coses. em vaig contenir. vaig pensar en fer una foto, però la mirada assassina de la dona del meu costat em va aturar. avui, el blog es torna a quedar sense foto.