els nous xinesos

dos examens en un dia i final de curs. (pels critics, de nou tinc un teclat que no em permet els signes diacritics, aixi que, malhauradament, no hi haura accents tampoc aquesta vegada). comenco dos mesos de vacances, alguns diran no merescuts, jo dire ben agraits. m'apunto 280 hores de japones a l'esquena i em preparo per afrontar una temporada... d'oci, de no fer grans coses. el final de curs suposa l'adeu temporal dels companys de classe. es fa estrany prendre's vacances en ple febrer. el fred, la temperatura no acompanya. entenc que els australians, que penjen al reves, vulguin fer vacances en aquesta epoca, pero no entenc per que els nipons ho fan aixi. dels companys de classe, cadascu pren un cami diferent. lerica sen torna a hawaii, el chris seguira perdut pel japo, la park empanada al mon, l'on i la shoe es sumergiran en les seves feines temporals... tambe ho fara el chin yu. el chin yu es un xines de guilin (guanxi, sud-est xina) que despres d'acabar els estudis en informatica s'ha llencat a estudiar japones. segueix els passos de la seva germana gran, que ja estudia a ryukoku des de fa temps. fan bona la seva relacio fraternal. no se separen. dinen junts, viuen a la mateixa residencia, treballen al mateix combini, comparteix foster family... el chin yu es resulta un persontage curios. sempre he cregut que ha de ser algu amb diners. un nou xines. aquest terme interessant. com els nous russos. els nous xinesos jo els faig gent de calers pero que viuen en certa mesura arrelats a la tradicio familiar. impressions que el propi chin yu m'ha convidat a comprovar en persona. de perles em ve l'oferta, guilin cau a mig cami de kunming, destinacio final del perigrinatge xines que tenia previt pel febrer. si el temps i els diners m'acompanyen a l'estiu fare una doble visita, estudi de camp a guilin i entrevista amb expert(s) a kunming.