metros: trens que circulen a 60 per hora

malgrat estar perennement ociós, tinc la sensació de no tenir temps de fer res. acumulo 5 llibres de japonès a casa. els he près prestats a la universitat amb la intenció de mantenir un ritme d'estudi estable tot i el període vacacional. res, a l'estanteria, inmòbils i aixecant polseguera. tampoc trobo el moment d'escriure al blog tot i que el cap, amb tanta ociositat, no s'atura. tornem de passejar-nos pel centre d'osaka. el greg seu al metro, jo faig de nen petit. m'embalido. sento una fascinació ferrocarrilística. espio la cabina del conductor. circulem a 68 km/h. perdo la mirada en el fons del túnel. fa un parell de setmanes el pare em va enviar en un dvd un recopilatori de notícies que vaig fer a tv3. una d'elles, l'accident de tren més greu al japó en un parell de lustres: 2004 a amagasaki, prop d'osaka. més de 100 morts. el video l'acabava dient: "cada dia 60 milions de persones utilitzen el tren per desplaçar-se per l'arxipèl·lag". ara em trobo de coprotagonista, a diari, d'aquest quasi perfecte engraellat de vies i trens. disfruto jugant a endevinar els kanji dels anuncis. em desespero amb la doble moral nipona. amabilitat i submissió empresarial als 30 anys, però incapacitat de cedir el seient a un octogenari amb bastó. jugo amb el mòbil, el del costat també juga. també juguen l'àvia i l'avi que tinc al devant, fins i tot la quitxalla que acaba de pujar al tren. escolars amb barret de tela, pantaló curt i mitja llarga, juguen mentre, suposo, tot preguntant-se per què ells han d'ensenyar cuixa en ple hivern quan la resta d'humans en el vagó acumuluen capes de roba.