d'exàmens

set dies fa exactament que no escric el nom d'usuari i la contrasenya de blogger.com. he estat enfeinat. segueixo enfeinat. van dos exàmens i me'n queden quatre. la vida d'estudiant les té aquestes coses: dies de luxuaria, oci en excés, per després donar pas a temporades de reclusió. dies de penombra. ara estic en una d'aquestes etapes fosques. amb els llibres a la bossa tot el dia i passant per la sala d'examinació una vegada al dia. així doncs la meva nul·la aportació a aquestes memòries públiques del meu any nipó no té res a veure amb una manca de reflexions a compartir, sinó la impossibilitat de trobar el moment de compartir-les. ja fa temps vaig escriure sobre la meva felicitat, ho torno a fer, aquest cop, per referir-me a una felicitat material: finalment he aconseguit que l'ipod que vaig comprar a singapur funcioni. a més he vist que després de regatejar el preu final de l'objecte en qüestió m'ha sortit 80 euros més barat que el preu oficial. felicitat doble. especialment en qüestió monetària que darrerament escasseja. he mig tancat un pacte amb la lee sensei per treballar per ella durant un periode indefinit de temps. l'ajudaré a fer recerca sobre processos migratoris al món. em servirà per retornar-li els diners que em va prestar per anar a seül de viatge fa una setmana (post coming up). en el procés d'economització m'he fet amb una 'commuter pass' que reduirà la meva despesa en transport en aproximadament un 60%. estar rodejat de nipons que 'estudien' economia m'està economitzant. el següent pas, comprar-me dues grans bosses de plàstic per anar recollint ampolles de plàstic i llaunes i després anar-les a canviar per quatre iens. és l'alternativa si la recerca laboral no retorna fruit positius en una setmana. la recessió nipona em vol.