Love Hotel i Gran Pantalla

tenia dos temes en cartera que volia deixar fets abans d'abandonar el japó i avui els he concentrat en una maratoniana jornada de despeses i d'experiències... em falta l'adjectiu. als qui coneixen 'la casita blanca' a gràcia, només llegir el nom, se'ls il·luminen els ulls i se'ls apareix un somriure de gran magnitud. l'existència de picaderos dic jo que serà tant antiga com la prostitució, i diuen que aquesta és la més antiga de totes les professions. no parlo per experiència -cal aclarir-ho per evitar males llengües- sinó d'oïdes quan dic que 'la casita blanca' no era el més impol·lut i refinat dels indrets on consumar l'amor físicament. res a veure per tant amb l'excel·lent habitació 807 del US annex hotel, en un carrer estret i fosc a un dels centres recreatius d'osaka. la 807 està equipada amb karaoke, videoconsola, jacuzzi i piscina. al pis d'abaix, no hi ha piscina però sí una taula d'snooker. elements ¿indispensables? per a un lovel hotel, la versió nipona de 'la casita blanca'. d'indrets com aquests, amb habitacions llogades per hores, al japó n'hi ha a patades. són un element més d'aquesta complexa societat que viu reprimida però accepta sense embuts l'existència d'un mercat d'hotels on poder cardar (i no llana). després d'usar en abundància els serveis del US annex no he pogut evitar preguntar-me què en diríem a casa si algú obrís una franquícia. no he tingut massa temps per trobar una resposta perquè al cinema -sessió golfa, continua i amb poc èxit d'espectadors- ens esperava l'esperada 'baruto no gakuen', o el que és el mateix, el llargmetratge que no em durà a la fama, però sí que em fa sentir especial per unes hores. fins a tres vegades apareix el meu cap i la meva cara mal afeitada a la gran pantalla, un plaer narcisista que espero poder repetir eternament, un cop arribi a casa la còpia en dvd.