人不留人，天留人

la premsa va plena de les conseqüències que està tenint l'interminable temporada de plujes d'enguany. s'acaba el juliol però aquí els dies segueixen passats per aigua des que ens llevem fins que que ens tornem a llevar. la michiko m'ha donat una nova explicació a l'abundància d'aigua d'enguany. m'ha ensenyat un proverbi xinès que diu "人不留人，天留人" (rén bù lín rén, tian líu rén). ve a voler dir que a voltes tot i que desitjem que algú no marxi del nostre costat, no tenim poder per impedir-ho. en canvi, a la voluntat del cel no hi ha ningú que s'hi pugui oposar. diu la michiko que hi deu haver molta gent que no vol que marxi del japò i per això el cel no deixa de gotejar. sabiesa mandarina. d'aquesta sabiesa en té moltíssima la més brillant de les meves estudiants, de qui he après tonelades. és un d'aquests personatges que passa desepercebut, que no es vanagloria del que sap, que viu en relativa modèstia a l'ombra d'un marit forrat, però que té milions de coses a compartir. algú em va recomenar abans d'embarcar-me en la meva aventura nipona que aprofitès l'experiència per aprendre, com a mínim, una cosa: ser modest. crec que d'això, tot i que tampoc en excès, sí que en podran trobar els agents d'aduanes a l'aeroport. amb totes les seves rareses i manies, fòbies i peculiaritats, al japó també hi ha molta modèstia, capacitat de no enaltir innecessàriament els mèrits propis per impressionar el contrari. content d'haver après, un cop més, una mica més he agraït enormement el dinar que ha pagat la michiko a un dels millors hotels d'osaka.